Em dic Arnau i soc nascut en un barri amb un índex d’immigració força elevat. A la meva època la Guineueta era un barri on famílies d’origen andalús, gallec, aragonès…, i català convivíem com una gran família. Així i tot, no va ser fins a l’institut que no en vaig ser plenament  conscient, perquè els meus pares sempre havien cercat oferir-nos l’educació en català i per aquesta raó no vaig fer un ús més habitual del castellà.

També des de menut he estiuejat a un poblet que era del Vallès Oriental, ara forma part de la ”nova” comarca del Moianès, un fet que m’ha marcat i m’ha enriquit en el meu vocabulari català. Ho sé sobretot perquè els meus pares deien que de petit deia paraulotes en castellà quan estava al barri i a l’estiu incorporava les males paraules del català.

En l’àmbitl lingüístic no em considero molt hàbil, però sí que he tingut facilitat per pronunciar correctament en els diferents idiomes que conec i parlo, el català, castellà, italià i anglès. L’italià va ser una vàlvula d’escapament de l’anglès, perquè em va suposar una llengua força assequible gràcies a les semblances amb el català i el castellà, fent que el meu nivell d’autoestima puges i finalment millores amb l’anglès també.

Una curiositat de l’italià també és que té un ampli ventall de variants dialectals, això va fer que una vegada em confonguessin amb un italià autòcton a Sardenya i que gairebé em posa en un compromís major del qual ja vaig haver d’afrontar.

Amb relació a les variants dialectals, jo empro el català estàndard, però m’encanta sentir i aprendre variants noves, per proximitat familiar tinc contacte amb el parlar de Valls i Montblanc (avi i la seva família eren d’allà), i amb el parlar de la franja de ponent perquè el meu germà i la seva família viuen a Vall-de-roures (Matarranya).

Musicalment, no escolto molta música en català, tot i això, els Antònia Font m’encanten i el parlar de Mallorca em captiva i té paraules precioses com niguls (núvols).

Ara amb els meus fills petits, miro que aprenguin correctament el català i s’enriqueixin tant com puguin amb els diferents parlars que tenim i que s’enriqueixen cada cop amb paraules noves fruit de la nova situació i els nous parlars.