Bona nit a tothom,

M’il·lusiona, en part, anar veient com l’educació pública emprèn aquesta direcció cap a una reflexió profunda del servei públic i universal que presta a la població. Em penso que aquest fet ha permès, a tot el col•lectiu i a la institució educativa – que històricament, al nostre país, havia estat l’origen d’allò més antic i conservador –, obrir un ventall de possibilitats per a un nou tipus d’estar i d’organitzar les aules, i tot el sistema en sí.

El nou currículum dona pas a un procés de recerca sobre quin és el sentit més ampli de com eduquem i què eduquem. I, alhora, de quines estratègies cal seguir per omplir de significat els aprenentatges que s’hi fan, fent-los així competencials. El caràcter pràctic i cooperatiu de les propostes del currículum ens permet, mica en mica, quotidianitzar la comunicació, cooperació, coordinació entre persones iguals cada vegada més pensada, crítica i treballada. D’aquesta manera es va assegurant l’autonomia del grup-classe i del caràcter crític dels individus en sí com a ciutadans del món, que per a mi és l’objectiu més preuat. Valoro que un espai clau on es materialitza aquesta reflexió és en l’existència de les programacions del professorat. Apareixen així com a una eina reflexiva i pedagògica sobre el nostre rol i la nostra acció educativa a l’aula. Crec que s’aboca d’una manera molt encertada quan concretem que “La programació s’ha d’entendre com l’explicitació de les intencions educatives […] alhora, permet garantir la continuïtat educativa quan es donen canvis en l’equip docent.” (Generalitat de Catalunya. Departament d’Ensenyament., 2018)

Per altra banda, pensant al voltant de la dicotomia entre el “Què sé sobre la llengua?” i el “Què sé fer amb la llengua?”. Efectivament, en pots saber un munt però quan la llengua adopta un caràcter no-competencial crec que aquesta s’acaba aproximant a l’alumnat més aviat d’una manera passiva: absorbir informació sense que això pugui tenir una aplicació pràctica o memoritzar continguts sense solta ni volta. La gràcia de donar significat a l’aprenentatge de la Llengua i la Literatura Catalanes és la capacitat i les eines de poder adaptar-se als canvis lingüístics i culturals que té el català com a llengua viva i permetre a l’alumnat una flexibilitat alhora d’usar-lo amb coherència en diferents situacions lingüístiques i culturals.

Per exemple, una proposta d’activitat no-competencial que m’he trobat durant la meva estada de pràctiques a 3r d’ESO. Estan seguint el llibre Llengua Catalana i Literatura (Teresa Grence Ruiz, 2022), i ara treballen la Unitat 3 “La notícia”, a l’anterior sessió van llegir una notícia del llibre, en van respondre – de manera individual – les preguntes de comprensió lectora que proposava el llibre i en aquesta sessió el contingut serà el següent:
– Els títols de les notícies es posen en negreta i en cos 16.
– Els subtítols en cos 14 i en negreta.
– El cos de la notícia serà en lletra no-negreta i en cos 12.
– Tot plegat en Arial o Times New Roman.
Els projecta un document de Drive per ensenyar-los això, durant els 15’ primers de classe. Llavors destinaran 20’ a practicar de manera individual amb els seus portàtils això. Llavors els passa per Drive una fotografia extreta de Google (composició: un cadell de Golden Retriever que s’apropa, amb un prat verd de fons desenfocat). El que queda de classe hauran de posar un títol, un subtítol a la imatge, amb el nom i el lloc de la notícia (sense redactar el cos de la notícia).
Perquè penso que això no és una activitat competencial? Perquè el contingut no té relació amb cap objectiu que pugui permetre’ls connectar amb el seu dia a dia, no són continguts clau que contribueixin a assolir res (Generalitat de Catalunya, Departament d’Educació., 2018) Canviar el cos d’una lletra segurament podria ser un aprenentatge que aparegués en el procés de redactar una notícia, o d’alguna cosa significativa i no l’aprenentatge en sí.

Per això, com a activitat competencial relacionada amb “La notícia” i el text periodístic com a tal proposo la redacció d’una notícia a partir d’un cas del Detectiu Conan (T12xC12, durada: 24’ 15’’), que es pot trobar de manera gratuïta a la pàgina web del SX3, el canal infantil i juvenil de TV3. Per a fer la redacció caldrà abans introduir els conceptes teòrics que cal tenir en compte pels apunts que s’hagin de prendre durant el visionat (que es farà conjuntament a classe) i per a la posterior redacció i ús d’aquests apunts. Em penso que d’aquesta manera, es farà un ús significatiu i pràctic dels aprenentatges teòrics sobre: la obtenció d’informació, la planificació d’un text i la redacció d’aquest.

Generalitat de Catalunya. El currículum competencial a l’aula. Una eina per a la reflexió pedagògica i la programació a l’ESO. Març de 2018. Generalitat de Catalunya, 2018. https://xtec.gencat.cat/web/.content/curriculum/eso/orientacions/20180302ProgramacionsESO.pdf

Teresa Grence Ruiz, E. J. (2022). Llengua catalana i Literatura -3r d’ESO. Hospitalet del Llobregat: Grup Promotor Santillana.

Hola!

Penjo per aquí les tasques 1, 2 i 3 de la PAC1.