A La teoría del aprendizaje significativo: una revisión aplicable a la escuela actual, Mª Luz Rodríguez Palmero diu que per Novak (1998, pág. 13) “El aprendizaje significativo subyace a la integración constructiva de pensamiento, sentimiento y acción, lo que conduce al engrandecimiento humano”.

En l’aprenentatge significatiu és importantíssima la influència del docent i la seva implicació emocional i humana. Rodríguez afirma que no és només un resultat, sinó un procés on es comparteixen significats. Per Gowin (1981), “la enseñanza se consuma cuando el significado del material que el alumno capta es el significado que el profesor pretende que ese material tenga para el alumno.” No és possible desenvolupar aprenentatges significatius si no es té una actitud significativa d’aprenentatge; sense aquesta, l’aprenentatge que es realitza serà repetitiu i mecànic.

Amb aquestes reflexions de les autores, m’agradaria remarcar la importància de l’actitud i predisposició de les persones formadores i com també anomena Ausubel, l’interès i predisposició en què l’estudiant vulgui aprendre. Aquesta, és una condició necessària d’aprenentatge per aprendre significativament. L’altra és la presentació del material potencialment significatiu per part del docent.

Quina d’aquestes condicions és més important o arrossega les altres? Segons la manera que tinc d’entendre l’aprenentatge significatiu, cada part forma part d’un tot. El símil esportiu seria el d’un equip, on el professorat fa de guia, líder i acompanya als seus components a complir els objectius i tasques marcades. Aquest líder, ha de motivar i empènyer al seu equip des de la seva vessant més humana. Amb vocació i generositat.

Una vegada plantejada la reflexió teòrica respecte als recursos plantejats, el cas pràctic d’experiència personal en un aprenentatge no significatiu és el record que tinc de com vaig aprendre els rius de Catalunya. Un aprenentatge totalment memorístic en el qual el professor ens demanava que sabéssim on naixia cada un i on desembocava. Res més. A dia d’avui només recordo l’Ebre. Un projecte competencial i interdisciplinari, on cada alumne exposés en qualsevol eina multimèdia el recorregut i característiques principals de cada riu de Catalunya, amb un posterior debat i avaluació conjunta, estic convençut que a dia d’avui, recordaria molts més rius que no pas l’Ebre.

Bibliografia:

Rodríguez, M. Luz (2011). «La teoría del aprendizaje significativo: una revisión aplicable a la escuela actual»