Publicat per

L’aprenentatge significatiu

Publicat per

L’aprenentatge significatiu

A La teoría del aprendizaje significativo: una revisión aplicable a la escuela actual, Mª Luz Rodríguez Palmero diu que per Novak (1998, pág. 13) “El aprendizaje significativo subyace a la integración constructiva de pensamiento, sentimiento y acción, lo que conduce al engrandecimiento humano”. En l’aprenentatge significatiu és importantíssima la influència del docent i la seva implicació emocional i humana. Rodríguez afirma que no és només un resultat, sinó un procés on es comparteixen significats. Per Gowin (1981), “la enseñanza se…
A La teoría del aprendizaje significativo: una revisión aplicable a la escuela actual, Mª Luz Rodríguez Palmero diu que…

A La teoría del aprendizaje significativo: una revisión aplicable a la escuela actual, Mª Luz Rodríguez Palmero diu que per Novak (1998, pág. 13) “El aprendizaje significativo subyace a la integración constructiva de pensamiento, sentimiento y acción, lo que conduce al engrandecimiento humano”.

En l’aprenentatge significatiu és importantíssima la influència del docent i la seva implicació emocional i humana. Rodríguez afirma que no és només un resultat, sinó un procés on es comparteixen significats. Per Gowin (1981), “la enseñanza se consuma cuando el significado del material que el alumno capta es el significado que el profesor pretende que ese material tenga para el alumno.” No és possible desenvolupar aprenentatges significatius si no es té una actitud significativa d’aprenentatge; sense aquesta, l’aprenentatge que es realitza serà repetitiu i mecànic.

Amb aquestes reflexions de les autores, m’agradaria remarcar la importància de l’actitud i predisposició de les persones formadores i com també anomena Ausubel, l’interès i predisposició en què l’estudiant vulgui aprendre. Aquesta, és una condició necessària d’aprenentatge per aprendre significativament. L’altra és la presentació del material potencialment significatiu per part del docent.

Quina d’aquestes condicions és més important o arrossega les altres? Segons la manera que tinc d’entendre l’aprenentatge significatiu, cada part forma part d’un tot. El símil esportiu seria el d’un equip, on el professorat fa de guia, líder i acompanya als seus components a complir els objectius i tasques marcades. Aquest líder, ha de motivar i empènyer al seu equip des de la seva vessant més humana. Amb vocació i generositat.

Una vegada plantejada la reflexió teòrica respecte als recursos plantejats, el cas pràctic d’experiència personal en un aprenentatge no significatiu és el record que tinc de com vaig aprendre els rius de Catalunya. Un aprenentatge totalment memorístic en el qual el professor ens demanava que sabéssim on naixia cada un i on desembocava. Res més. A dia d’avui només recordo l’Ebre. Un projecte competencial i interdisciplinari, on cada alumne exposés en qualsevol eina multimèdia el recorregut i característiques principals de cada riu de Catalunya, amb un posterior debat i avaluació conjunta, estic convençut que a dia d’avui, recordaria molts més rius que no pas l’Ebre.

 

Bibliografia:

Rodríguez, M. Luz (2011). «La teoría del aprendizaje significativo: una revisión aplicable a la escuela actual»

Debat0el L’aprenentatge significatiu

No hi ha comentaris.

Publicat per

Reflexió sobre les proves competencials

Publicat per

Reflexió sobre les proves competencials

La finalitat principal de les proves és la de tenir dades objectives generals per a crear unes directrius, lleis, normatives…per poder millorar el servei educatiu i les capacitats de l’alumnat. Cada prova té una objectiu diferent i el seu resultat evidencia el nivell competencial i de coneixements bàsics. Els docents, els centres educatius i l’alumnat s’avaluen externament i, un cop el Departament d’Educació hagi analitzat els resultats, sàpiga en quin punt ens trobem i pugui crear una sèrie de mecanismes,…
La finalitat principal de les proves és la de tenir dades objectives generals per a crear unes directrius, lleis,…

La finalitat principal de les proves és la de tenir dades objectives generals per a crear unes directrius, lleis, normatives…per poder millorar el servei educatiu i les capacitats de l’alumnat.

Cada prova té una objectiu diferent i el seu resultat evidencia el nivell competencial i de coneixements bàsics. Els docents, els centres educatius i l’alumnat s’avaluen externament i, un cop el Departament d’Educació hagi analitzat els resultats, sàpiga en quin punt ens trobem i pugui crear una sèrie de mecanismes, protocols i eines per millorar els punts conflictius que hi observin.

La informació que donen als centres i a les famílies és que els resultats completen i enriqueixen les fonts d’informació que disposarà el centre per identificar el grau d’assoliment de les competències i coneixements bàsics de cada alumne. També donaran als centres la informació per a que pugui potenciar els seus punts forts i corregir-ne els dèbils.

A les proves de 4rt. d’ESO, en llengua catalana, la puntuació mitjana del 2022 va ser de 74,1, reflecteix una baixada de 2,4 punts respecte al 2021 i es queda al mateix nivell que el 2020. En llengua castellana, amb una puntuació mitjana de 75,2, s’observa un descens de 2,8 punts, que trenca la progressió dels últims anys.

Crec que és molt positiu que aquestes proves siguin externes al centre ja que d’aquesta manera els resultats obtinguts (tot i que no siguin del tot representatius) donen indicacions generals de l’estat de l’alumnat, del centre en qüestió, de les competències i de la situació educativa global.

Com són proves que realitza l’administració pública, és de rebut que siguin públiques i d’accés lliure per a tot ciutadà.

Segons el meu parer, aquestes proves han d’evolucionar força a nivell tecnològic i incorporar l’oralitat i la capacitat de parlar en públic dels alumnes. Aspectes bàsics en la societat d’avui.

Debat1el Reflexió sobre les proves competencials

  1. Elisabet Urpí Benach says:

    Segons el Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu, la prova competencial de 4art d’ESO “És una prova que avalua les competències i coneixements bàsics que ha d’haver adquirit l’alumnat al final de l’educació secundària obligatòria en competència comunicativa lingüística (en llengua catalana, castellana i estrangera i en aranès a l’Aran), en competència matemàtica i en competència cientificotecnològica. En competència comunicativa lingüística en llengua estrangera s’avaluen l’anglès, el francès i l’alemany”.

    I afegeix que constitueix una avaluació externa de caràcter formatiu i orientador. És una activitat educativa, i per tant és obligatòria, i la fa tot l’alumnat d’ESO de Catalunya.

    Avaluació externa vol dir que no es prepara des del centre educatiu, sinó que es prepara -en aquest cas- des del Departament d’Educació. I es diu que té caràcter orientador perquè a partir dels resultats obtinguts s’extreu informació que duu a valorar la conveniència o no del procés d’ensenyament-aprenentatge en curs, de cara a que l’alumnat assoleixi les competències bàsiques al final de l’ESO.

    Respecte si un sistema educatiu necessita proves externes al centre, al meu parer, sí. És una manera de poder avaluar l’alumnat de cada centre a partir de criteris objectius. I a partir de la totalitat de les dades obtingudes, fer-ne una anàlisi a nivell de país. Així es poden prendre decisions sobre si s’escau fer canvis per tal de millorar els resultats, etc.

    Pel que fa a si els resultats d’aquestes proves externes haurien de ser públics, penso que sí. I de fet, ja ho són. Un cop fetes les proves, s’elabora un informe global i un per ítems adreçat als centres educatius, un informe individual adreçat a les famílies, i una síntesi dels resultats globals de l’alumnat de Catalunya. Aquest últim es publica a la revista del Consell, Quaderns d’avaluació. A l’abril de cada any hi trobem els resultats d’avaluació dels alumnes de 4art d’ESO.

Publicat per

Presentació Josep Maria Selva

Publicat per

Presentació Josep Maria Selva

Bona nit, em dic Josep Maria Selva i aquesta és la meva presentació. Encantat de saludar-vos! Activitat inicial: Benvinguda i presentacions …
Bona nit, em dic Josep Maria Selva i aquesta és la meva presentació. Encantat de saludar-vos! Activitat inicial: Benvinguda…

Bona nit,

em dic Josep Maria Selva i aquesta és la meva presentació.

Encantat de saludar-vos!

Carregant...

Debat0el Presentació Josep Maria Selva

No hi ha comentaris.