Tots ens hem enfrontat a les proves competencials alguna vegada en la nostra vida i, al cap i a la fi, suposen una part molt significativa del nostre camí educatiu. A Catalunya hi ha tres principals que podem catalogar com externes als centres i que tenen lloc una vegada acabada cada etapa educativa. Aquestes, a parer meu, tenen una importància molt gran, ja que ens ajuden a plasmar d’una manera tangible i objectiva el moment o l’estat dels coneixements adquirits pels alumnes durant la dita etapa. Fins ara, no s’ha trobat una eina millor que les proves competencials per a portar a terme funcions tan importants com l’anàlisi i la detecció dels punts forts o de les mancances de l’alumnat a trets generals respecte a les competències que han d’assolir. Suposen una font de dades enorme que podem fer servir per a millorar en molts diversos aspectes les metodologies o els enfocaments de l’ensenyament.

Pot semblar molt fàcil dir que aquestes proves són competencials perquè avaluen competències siguen bàsiques, específiques o clau, però hem d’intentar mirar un poc més enllà del currículum. Han de ser un instrument que pose en evidència que l’alumne és capaç de fer ús dels seus coneixements i les seues habilitats fent-los servir per a resoldre problemes o situacions de tipologia variada.

Per als centres i les famílies aporten informació valuosíssima que, com ja he comentat abans, pot ajudar a millor tota mena d’aspectes respecte a l’educació dels infants. Segons els resultats es poden fer canvis de metodologies tant a classe com en casa, es pot fer una reorganització del temps dedicat a l’aprenentatge de certes competències que necessiten més atenció, etc. Tampoc voldria deixar de comentar que les proves d’aquesta tipologia moltes vegades no mostren una versió fidel de l’alumne perquè intervenen moltíssims factors incontrolables que poden fer que la persona que realitza la prova en un dia i una hora determinada no puga donar el seu 100%.

Per altra banda, cal reflexionar sobre la necessitat de tindre estes proves per al Sistema Educatiu i, puc dir sense temor a equivocar-me, que han sigut i són una part importantíssima d’aquest. Com comentava abans aporten dades de vital importància per a la millora del procés educatiu i no només queden encasellades en l’àmbit de centre o familiar, sinó que és totalment ampliable a tot el que implica el Sistema Educatiu.

Pel que fa al caràcter privat dels resultats de les proves, opine que deu continuar sent així, a no ser que, per un cas excepcional o de força major, s’hagen de fer públiques. Parle a escala individual, però altres apartats com les mitjanes generals han de ser totalment públiques i consultables.

Per finalitzar, voldria remarcar que estic segur que en un futur es trobarà una manera alternativa de realitzar o d’enfocar aquestes proves perquè, vulguem o no, sempre estaran en el punt de mira donat que, al cap i a la fi, els alumnes s’estan jugant parts importantíssimes de les seues qualificacions a una sola carta. Aquest aspecte seria més aplicable a les proves PAU que a la resta, on el futur del camí educatiu de l’alumnat està en joc.

La finalitat principal de les proves és la de tenir dades objectives generals per a crear unes directrius, lleis, normatives…per poder millorar el servei educatiu i les capacitats de l’alumnat.

Cada prova té una objectiu diferent i el seu resultat evidencia el nivell competencial i de coneixements bàsics. Els docents, els centres educatius i l’alumnat s’avaluen externament i, un cop el Departament d’Educació hagi analitzat els resultats, sàpiga en quin punt ens trobem i pugui crear una sèrie de mecanismes, protocols i eines per millorar els punts conflictius que hi observin.

La informació que donen als centres i a les famílies és que els resultats completen i enriqueixen les fonts d’informació que disposarà el centre per identificar el grau d’assoliment de les competències i coneixements bàsics de cada alumne. També donaran als centres la informació per a que pugui potenciar els seus punts forts i corregir-ne els dèbils.

A les proves de 4rt. d’ESO, en llengua catalana, la puntuació mitjana del 2022 va ser de 74,1, reflecteix una baixada de 2,4 punts respecte al 2021 i es queda al mateix nivell que el 2020. En llengua castellana, amb una puntuació mitjana de 75,2, s’observa un descens de 2,8 punts, que trenca la progressió dels últims anys.

Crec que és molt positiu que aquestes proves siguin externes al centre ja que d’aquesta manera els resultats obtinguts (tot i que no siguin del tot representatius) donen indicacions generals de l’estat de l’alumnat, del centre en qüestió, de les competències i de la situació educativa global.

Com són proves que realitza l’administració pública, és de rebut que siguin públiques i d’accés lliure per a tot ciutadà.

Segons el meu parer, aquestes proves han d’evolucionar força a nivell tecnològic i incorporar l’oralitat i la capacitat de parlar en públic dels alumnes. Aspectes bàsics en la societat d’avui.