Primer de tot he de dir que no coneixia o no associava aquestes maneres d’ensenyar amb els seus noms. Un cop he llegit els diversos recursos, he pogut veure que l’aprenentatge competencial es basa en 3 punts clau: fomentar l’adquisició de les eines per poder comprendre i participar de manera crítica i activa en el món que els envolta, ensenyar a aprendre a aprendre al llarg de la vida, ser capaç d’emprar els recursos apresos de manera adequada a cada situació de la vida per tal d’assolir els propòsits per als quals estan pensats. Una frase que descriu força bé a que ens referim a l’ensenyament competencial és el que trobem al text de César Coll que diu:

«Se considera que el término “competencia” se refiere a una combinación de destrezas, conocimientos, aptitudes y actitudes, y a la inclusión de la disposición para aprender, además del saber cómo. […] Las competencias clave representan un paquete multifuncional y transferible de conocimientos, destrezas y actitudes que todos los individuos necesitan para su realización y desarrollo personal, inclusión y empleo.»

Pel que fa a l’aprenentatge significatiu veiem que es basa en els coneixements apresos prèviament , i a partir dels quals s’introdueixen aquests nous coneixements, és a dir, com a través d’una situació coneguda o reconeixible per part de l’alumnat, fem que treballin nous conceptes i coneixements.

Pensant en com vaig aprendre jo, he de dir que no recordo que pas que es posés en pràctica cap d’aquestes dues maneres de fer arribar el coneixement a l’alumnat. Probablement l’ensenyament significatiu es pot dir que l’havia rebut, perquè com per exemple en el cas de les matemàtiques, vaig rebre uns coneixements que vam desenvolupar gràcies als sabers que ja havia fet meus prèviament.

La proposta que faria d’activitat no competencial per treballar el text teatral, seria proposar una lectura i a partir d’aquesta lectura respondre a un qüestionari. Per treballar el text teatral de manera competencial i significativa, plantejaria que per la festa de Sant Jordi ens han suggerit adaptar als nostres temps la llegenda de Sant Jordi, per tant, hauran de reescriure-la i posteriorment també representar-la. Dita activitat, es pot fer servir tant per llengua catalana, com per qualsevol de les altres llengües que formen part del currículum educatiu de l’educació secundària.

Per acabar, una idea que comparteixo plenament és la que fa Moreira quan exposa: “La facilitación del aprendizaje significativo depende mucho más de una nueva postura docente, de una nueva directriz escolar, que de nuevas metodologías, incluso las modernas tecnologías de información y comunicación”.

Crec que com a docents tenim la responsabilitat i el deure d’aplicar l’ensenyament significatiu i competencial.

Arnau Berbel Compte

A La teoría del aprendizaje significativo: una revisión aplicable a la escuela actual, Mª Luz Rodríguez Palmero diu que per Novak (1998, pág. 13) “El aprendizaje significativo subyace a la integración constructiva de pensamiento, sentimiento y acción, lo que conduce al engrandecimiento humano”.

En l’aprenentatge significatiu és importantíssima la influència del docent i la seva implicació emocional i humana. Rodríguez afirma que no és només un resultat, sinó un procés on es comparteixen significats. Per Gowin (1981), “la enseñanza se consuma cuando el significado del material que el alumno capta es el significado que el profesor pretende que ese material tenga para el alumno.” No és possible desenvolupar aprenentatges significatius si no es té una actitud significativa d’aprenentatge; sense aquesta, l’aprenentatge que es realitza serà repetitiu i mecànic.

Amb aquestes reflexions de les autores, m’agradaria remarcar la importància de l’actitud i predisposició de les persones formadores i com també anomena Ausubel, l’interès i predisposició en què l’estudiant vulgui aprendre. Aquesta, és una condició necessària d’aprenentatge per aprendre significativament. L’altra és la presentació del material potencialment significatiu per part del docent.

Quina d’aquestes condicions és més important o arrossega les altres? Segons la manera que tinc d’entendre l’aprenentatge significatiu, cada part forma part d’un tot. El símil esportiu seria el d’un equip, on el professorat fa de guia, líder i acompanya als seus components a complir els objectius i tasques marcades. Aquest líder, ha de motivar i empènyer al seu equip des de la seva vessant més humana. Amb vocació i generositat.

Una vegada plantejada la reflexió teòrica respecte als recursos plantejats, el cas pràctic d’experiència personal en un aprenentatge no significatiu és el record que tinc de com vaig aprendre els rius de Catalunya. Un aprenentatge totalment memorístic en el qual el professor ens demanava que sabéssim on naixia cada un i on desembocava. Res més. A dia d’avui només recordo l’Ebre. Un projecte competencial i interdisciplinari, on cada alumne exposés en qualsevol eina multimèdia el recorregut i característiques principals de cada riu de Catalunya, amb un posterior debat i avaluació conjunta, estic convençut que a dia d’avui, recordaria molts més rius que no pas l’Ebre.

Bibliografia:

Rodríguez, M. Luz (2011). «La teoría del aprendizaje significativo: una revisión aplicable a la escuela actual»